Crònica de la jornada de Ciència Ciutadana: el coneixement no sols es comparteix, sinó que es construeix col·lectivament amb i des de la societat

Enviat per Candela Ollé el Dc, 25/06/2025 - 10:16

Candela Ollé 
Ciències de la Informació i la Comunicació - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Aurora González-Teruel
Departament d'Història de la Ciència i Documentació - Universitat de València

Membres del projecte “Ciència Oberta a Espanya: la transició cap a un nou model de recerca”

Jornada de Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social. València: Universitat de València. 4 vídeos. Disponible en: <https://www.youtube.com/watch?v=zgJqZRMsFFM&list=PLxHTIX0tYDtPDhEbeaoQG_quOLKhD5Qin>

El seminari “Ciència oberta, ciència ciutadana: impacte i benefici social”, celebrat a la Universitat de València el passat 6 de juny de 2025, s'emmarca en el projecte de recerca “Ciència Oberta a Espanya: la transició cap a un nou model de recerca”, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (Projecte d'I+D10-2+2 MICIU / AEI /10.13039/501100011033 i per FEDER, UE). La jornada va reunir acadèmics, gestors i representants d'institucions públiques amb l'objectiu comú de reflexionar sobre les transformacions contemporànies a la pràctica científica, derivades dels principis d'obertura, participació i impacte social.

La sessió va ser inaugurada per Aurora González i María Francisca Abad, professores del Departament d'Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València, que van contextualitzar el seminari dins dels debats actuals sobre el model obert de producció científica i, en particular, sobre el lloc creixent que ocupa la ciència ciutadana a l'agenda investigadora. L'obertura va comptar amb la intervenció del vicerector de Recerca de la Universitat de València, Carlos Hermenegildo, que va presentar el compromís institucional amb les polítiques de ciència oberta, mitjançant iniciatives com la creació d'un portal de producció científica, l'increment de l'accés obert a publicacions i la constitució d'una comissió universitària sobre ciència oberta.

El seminari es va estructurar en dos blocs de ponències. En primer lloc, Maite Pelacho va oferir una fonamentació exhaustiva del concepte de ciència ciutadana. Lluny de considerar aquesta pràctica com una simple estratègia de divulgació o recopilació de dades, Pelacho va defensar la ciència ciutadana com una manera de fer ciència basada en la col·laboració activa de persones no pertanyents a l'àmbit acadèmic. La seva intervenció va recórrer exemples històrics i contemporanis que mostren com la ciutadania hi ha contribuït —i continua contribuint— de manera decisiva al desenvolupament del coneixement científic, des de l'astronomia fins a les ciències socials. Una de les aportacions més rellevants de la intervenció de Pelacho va ser l'exposició del treball desenvolupat a l'Observatori de Ciència Ciutadana a Espanya, i especialment l'eina d'avaluació d'impactes dissenyada per mesurar la contribució científica, educativa, política i social dels projectes ciutadans. La ponent va emfatitzar que aquests impactes són múltiples, no sempre fàcilment quantificables, però sí rellevants en termes de transformació de les relacions entre ciència i societat. Va destacar també els vincles entre ciència ciutadana i ciència oberta, enteses no només com a estratègies, sinó com a pràctiques amb profundes implicacions ètiques, polítiques i culturals.

En segon lloc, Josep Perelló va presentar el projecte “CoActuem per la Salut Mental”, una ambiciosa iniciativa de ciència ciutadana social que va implicar en la investigació persones amb problemes de salut mental. El projecte, desenvolupat des del grup OpenSystems de la UB, va plantejar una ciència ciutadana participativa i transformadora donant valor al coneixement fruit de les vivències dels coinvestigadors –persones afectades i familiars– i el rol actiu en la producció de dades, anàlisi i interpretació. Perelló va destacar que a través d'eines com ara quaderns personals, tallers en línia i un chatbot de Telegram, es van recopilar més de 200 històries. L'enfocament va prioritzar l'escolta activa i la generació de coneixement orientat a l'acció. La iniciativa va ser reconeguda amb un premi europeu de ciència ciutadana, subratllant-ne l'impacte transformador tant en la recerca com en les comunitats implicades.

Al bloc d'intervencions, titulat “Impacte i benefici en els projectes de ciència ciutadana a Espanya” i moderat per Candela Ollé, es van presentar dues experiències: el projecte “Tarsis Science i Tarteso en comunitat”, centrat en el patrimoni arqueològic a Guareña (Extremadura), i el projecte GERONTEC, orientat a la intel·ligència artificial aplicada.

Sabah Sbeinati (CSIC) i Juanjo Pulido (La Underground Col·lectiva) van compartir “Construint Tartesso”, localitzat al jaciment de les Cases del Turuñuelo, i que s'ha convertit en una plataforma de transferència de coneixement, on la ciutadania participa activament. En aquest sentit, allò veritablement revolucionari no és només la troballa de rellevància internacional relacionada amb la cultura tartèsica, sino la manera com s'ha construït comunitat al voltant d'això. El projecte impulsa una ciència ciutadana ecofeminista i rural, amb processos de mediació patrimonial, tallers escolars, rutes literàries, sopars rituals i creació artística.

Per part seva, Óscar Belmonte (Universitat Jaume I) va abordar una problemàtica contemporània des d'un vessant tecnològic i social: la solitud no desitjada en persones grans. El seu projecte GERONTEC –també conegut com a Serena– va buscar apropar la intel·ligència artificial a la ciutadania a través d'una eina digital capaç de detectar el risc de solitud mitjançant l'anàlisi del llenguatge natural. Les dades recollides en el marc d'aquest projecte van permetre l‟entrenament d‟algorismes d'aprenentatge automàtic capaços de predir sentiments de solitud amb un 83% de precisió. GERONTEC serveix com a exemple de com un problema social pot actuar com a porta d'entrada per implicar la societat en la tecnologia, fent accessible la intel·ligència artificial des d'una dimensió humana.

Al llarg del seminari es va subratllar la necessitat de generar aliances entre institucions científiques, organitzacions socials i ciutadania, en un model de recerca que transcendeix la tradicional divisió entre experts i llecs. La ciència ciutadana, en aquest sentit, no sols promou la inclusió de nous actors en la producció de coneixement, sinó que proposa formes de cooperació més horitzontals, èticament compromeses i socialment rellevants. A més, el seminari va evidenciar que la ciència ciutadana és una dimensió clau del paradigma de ciència oberta, i que el seu desenvolupament exigeix ​​no només marcs normatius i financers adequats, sinó també un canvi cultural en la manera com concebem la investigació científica. Es tracta, en definitiva, d'avançar cap a una ciència entesa com a bé comú, en què el coneixement no només es comparteix, sinó que es construeix col·lectivament amb i des de la societat.

Podcast

Vinculat amb el projecte i la jornada teniu disponible el podcast Parenthesis L'impacte de la Ciència Ciutadana a la societat, on entrevistem Rafael Vidal, delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la Universitat Politècnica de Catalunya, i Isabelle Bonhoure, investigadora i coordinadora del grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona. Podeu escoltar-lo a les plataformes: ivoox; spotify y apple.

 

NOTA: El text ha estat publicat amb subtils diferències al COMeIN i OpenScience.

Fotografia cedida per Jorge Franganillo

Què ha canviat en els hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya el 2024?

Enviat per Marià Marín el Dc, 18/06/2025 - 12:18

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Institut Català de les Empreses Culturals. Hàbits de lectura i compra de llibres - 2024 [en línea]. Barcelona: Institut Català de les Empreses Culturals, 2025. <http://hdl.handle.net/20.500.12368/36088>. [Consulta: 17 junio 2025].

Image_by_Pezibear_from_PixabayTorna una nova edició de l’informe hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya, que la Generalitat de Catalunya encarrega a Conecta, l’empresa que fa el mateix estudi a escala estatal. I ja que l’encarrega la Generalitat, va bé de saber què en destaca la nostra administració. 

Lectura freqüent, lectura en castellà i índex lector: 

- La lectura freqüent, aquella que més demostra la fortalesa de les pràctiques associades a la lectura, baixa. 

    •  La lectura freqüent entre 2023 i 2024 es redueix lleugerament: del 60,0 % al 58,5 % (lectors freqüents: els qui llegeixen almenys un cop a la setmana). 

- La lectura en castellà dobla la lectura en català i, com més va, més creix. 

    •  El català com a idioma habitual de lectura de llibres es manté estable, del 34,3 % registrat el 2018, al 34,7 % el 2023 i un 34,6 % el 2024. El castellà continua essent la llengua majoritària de lectura, del 62,7 % el 2023 al 63,1 % el 2024. 

Les impressions personalitzades no són objectes únics: és l’economia

Enviat per F. Xavier Llopis el Dc, 04/06/2025 - 12:00
F. Xavier Llopis
Filòleg i editor

Anta, José Manuel; Abril, Luis; Gálvez, Ismael; Mellado, Arantxa. Libro blanco de la distribución POD [en línia]. [Madrid]: Fande (Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones), 2024. 45 p. <https://www.podiprint.com/wp-content/uploads/2024/10/interactivo_BLANCO_.... [Consulta: 21.4.2025]. 

Quina és la vostra opinió sobre la distribució POD (print on demand, impressió sota demanda)? És la qüestió que se’ns planteja en aquesta ressenya a demanda. 

L’època digital (n’hem de dir era?) ha trasbalsat el camp del llibre com probablement encara res no ho havia fet d’ençà de Gutenberg. El llibre, artefacte o objecte, manté la mateixa estructura sense modificacions remarcables, siga en paper o digital. Ara bé, tot al seu voltant és diferent. Tot s’ha metamorfosat. Com podem haver introduït tot de canvis i mantenir-ne el resultat? Aquesta aparent paradoxa no ha infantat, ara per ara, una realitat nova. O sí. El llibre en paper continua sent un aplec de planes tipogràficament estructurades i impreses que afegides una rere l’altra, i plec rere plec, es relliguen en unes cobertes o s’apeguen a unes cobertes que els fan de protecció. Res que no fes Gutenberg (encara que sense les tapes). Potser algú em dirà ara, «però el llibre digital és una altra cosa: un no-objecte (en un objecte: l’aparell electrònic)». Ver: és una imitació. 

I què ha canviat? D’antuvi, un cop tenim l’original (la matèria intel·lectual), el procés de preimpressió va ser el primer a modificar-se. Després li arribaria el torn a la impressió. I d’uns anys ençà, a l’autoedició i a la distribució: primer amb la segmentació dels punts de venda (llibreries o grans àrees comercials i les plataformes digitals) i tot seguit amb la personalització, és a dir, el client té accés a un tot de llibres de la biblioteca de Babel borgiana, tot pagant-ne el preu que se sol·licita més els costos d’enviament.  

En aquest petit afegit –els costos d’enviament– és on entra en joc la logística de la distribució. La cadena editor-distribuïdor-llibreter-client es manté a grans trets, però obri el ventall a altres possibilitats: a) editor-distribuïdor-client; b) editor-llibreter-client; c) editor-distribuïdor-llibreter-client. Potser ens hauríem de plantejar si l’eliminació d’una de les baules del procés és un avanç que paga la pena. I la resposta és que no. Ara bé, arribaríem a un no tan rotund si hi posem en joc d’altres qüestions com ara la reducció del temps que pot tardar el llibre a arribar a distàncies llunyanes, l’eliminació de l’emmagatzematge a les editorials i als centres de distribució, l’eliminació de les devolucions a l’editorial, el manteniment d’un catàleg sempre disponible (llibres de fons, inclosos), la possibilitat de convertir el llibre de fons en un ingrés constant per a les editorials, la no destrucció d’estocatges, la producció ajustada a la demanda (es produeix només el que és compra), etcètera? 

La resposta a aquesta última qüestió l’ofereix, en part, el Libro blanco de la distribución POD, un treball d’anàlisi rigorosa elaborat per José Manuel Anta (Federación de Gremios de Editores de España), Luis Abril (Quares Salesforce), Ismael Gálvez (Podiprint) i Arantxa Mellado (LiberExpress) i publicat el 2024. El lector ha de saber, però, que aquesta és una iniciativa privada en nom de les empreses indicades entre parèntesis darrere de cada autor, amb el suport de la Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones i del Ministeri de Cultura.  

Estructurat en cinc apartats (1. El model de distribució POD; 2. La cadena del subministrament del llibre; 3. La producció de llibres en POD: la tècnica de la impressió digital; 4. El procés de distribució POD, i 5. Distribució POD i internacionalització) més una introducció i unes conclusions, a més d’un apèndix amb casos d’èxit, aquest llibre blanc té l’avantatge d’indicar-nos totes les virtuts del sistema POD i l’inconvenient de no aprofundir en un sistema de distribució que no acaba d’alçar el vol, tot i els avantatges que s’hi descriuen.  

La pregunta és òbvia. Si la tècnica posa a disposició del món editorial i de la distribució un sistema que, fet i fet, podem resumir (així ho diuen els autors a la introducció) que només es produirà allò que abans s’ha venut, per què no acaba d’alçar el vol?  

En la introducció, a parer nostre, és on millor s’expliciten els avantatges del nou sistema, el POD (print on demand o impressió sota demanda), en què tot llibre pot arribar al client en un període breu amb independència del lloc on siga l’editorial i el lector. Aquest primer benefici, diguem-ne cultural, va acompanyat d’altres profits econòmics per a les editorials i per a les distribuïdores (eliminació de l’emmagatzematge i l’estocatge, la destrucció d’exemplars i la inversió en tiratges, d’una banda, i l’ampliació del catàleg amb llibres vius o la reducció dels costos logístics per a les llibreries, de l’altra). Però la pregunta continua sobrevolant l’ambient a despit dels aparents avantatges. Els autors esbossen, sense aprofundir-hi massa –per a nosaltres, el principal inconvenient d’aquest llibre blanc–, dos elements: la manca d’una cultura del risc i, com a conseqüència, l’encara elevat cost de la impressió 1x1. I així apunten en l’apartat 4.2 («La posada a la venda del catàleg POD») que «…produir 1x1 és més car que imprimir un tiratge» (p. 36), però que tot i això, «la diferència de preu no és més que una fase circumstancial en aquest model de comercialització, atès que es considera que quan es normalitze el POD i les vendes cresquen tant com s’espera, el volum de producció permetrà un ajust de costos que repercutirà en el preu de venda del llibre» (p. 36). 

Si aquesta premissa no va errada, només hem d’esperar el temps necessari per a la normalització del sistema i l’extensió del model arreu. Potser cal ser optimista de mena, per esperar aquest benefici que –no ho oblidem– té un component bàsicament econòmic i pensar que en un procés comercial on tot són avantatges, calga esperar per obtenir dividends.  

Les segmentacions a què ens ha acostumat l’àmbit digital no sempre són palimpsèstiques, sinó més aviat complementàries. Si bé en aquest àmbit n’hi ha d’altres que sí que ho han estat. És el cas de la tipografia de plom que va deixar pas a l’òfset, i aquesta, sembla, que a la digital. Alguns pensem que perdem un llençol en cada bugada, però la petjada del plom va desaparèixer amb l’òfset. En el cas de la distribució POD, ara per ara, segons els autors, la llibreria continuarà fent la seua funció de ser l’última baula abans del destinatari-client, però fins quan? Ara perdrem el llibreter coneixedor del client i del llibre... si no l’hem perdut ja. I, fet i fet, com es recupera una inversió (la de l’artefacte-màquina que fa la impressió 1x1) sense deixar-la concentrada en poques mans que imposen models culturals? 

I arribats al final, cal aventurar una resposta a la pregunta inicial. La distribució POD encara no ha assolit un grau de maduresa suficient (encara que semble una novetat de la lectura del llibre, la distribució POD està en dansa des de 2004, amb les millores que això ha comportat) per donar resposta satisfactòria a tots els avantatges que els autors plantegen en el Libro blanco de la distribución POD. L’elevat cost per unitat (alguns autors posen en dubte aquest punt), les limitacions en la qualitat i els acabats, l’externalització del procés redueixen el control de qualitat, la dificultat per a la casa editorial i per a l’autor dels processos de màrqueting fan tot un garbuix de dificultats que caldria haver tingut més en compte –i desmuntar-les– en aquest llibre que té una mirada molt pròxima a l’impressor –potser un pèl massa– i distant de la resta dels actors del llibre. Per acabar, direm que la impressió 1x1 i la impressió digital són dos conceptes que cal no confondre (cosa que no fan els autors, però que potser de la manera que està redactat el text pot confondre el lector).  

I punt final: aquest model conviurà amb el model tradicional sense substituir-lo.  

 

Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

El llibre contra tota la resta

Enviat per Luis Miguel Cen... el Dc, 14/05/2025 - 00:00

Luis Miguel Cencerrado Malmierca
Professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació
Facultat de Traducció i Documentació de la Universidad de Salamanca 

Albarello, Francisco; Wishchenbart, Rüdiger; Weel, Adriaan van der [et al.]. El libro contra todo lo demás [en línea]. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc. 2024. 90 p. <https://cerlalc.org/publicaciones/el-libro-contra-todo-lo-demas/>. [Consulta: 16 abril 2025]. ISBN 978-958-671-274-3.

Trobar-se amb el títol de l’obra que tenim entre mans pot resultar, si més no, provocador i inquietant. També, sens dubte, aquest paratext pot exercir un efecte de reclam, de captació de l’atenció i motivar així el lector a endinsar-se en el seu contingut. Potser amb l’afany de resoldre el dubte de si es tracta d’una invitació a prendre part activa en una croada a favor del llibre davant les seves amenaces o si bé, per contra, és una denúncia victimista d’un contuberni generalitzat contra el llibre i la lectura.  

Per sort, el contingut de l’obra no és ni una cosa ni l’altra. El mosaic que dibuixen els quatre assaigs que componen l’obra ofereix anàlisis i reflexions equilibrades entorn del llibre i la lectura, expressades des de diferents angles i perspectives. Les peces analitzen, en el seu conjunt, el present i el futur de la lectura, així com l’impacte dels processos de transformació digital en la indústria editorial, en la distribució del llibre, en la seva promoció i en la manera mateixa com els lectors i lectores afronten la lectura en el moment present. 

Els textos tenen diferent procedència pel que fa a l’àmbit des del qual sorgeixen, el fòrum o canal a través del qual van veure la llum pública per primera vegada i la data en què van ser escrits. La compilació, per la seva banda, és de 2024, a càrrec de l’equip format pel Cerlalc, el Centre Regional per al Foment del Llibre a Amèrica Llatina i el Carib, sota la coordinació acadèmica de José Diego González M. i l’editorial de Daniela Abella. 

El contingut del conjunt dels articles afecta els diferents agents i processos de la cadena del llibre, des de la creació, l’edició, la seva difusió i promoció, així com la recepció. Les reflexions s’entrellacen des del marc compartit caracteritzat per la diversificació de moments i situacions de lectura i escriptura, del nostre present híbrid, entre l’analògic i el digital. També sota la pressió de l’economia de l’atenció i el procés de transformació digital que experimenten les nostres societats i el seu impacte en la creació, el mercat editorial, la distribució dels materials de lectura, així com en la manera d’accedir-hi i gaudir-ne els continguts. 

Així, s’explora i es reflexiona entorn del repte i desafiament del llibre a l’era digital, els canvis en els hàbits de lectura i la competència del llibre, no només davant altres formats digitals, ja que com afirma Michael Tamblyn, el llibre no només competeix amb altres llibres, sinó amb totes les formes d’entreteniment digital. 

Obre el discurs Francisco Albarello, docent i investigador, que preconitza la necessitat de refundar els pactes de lectura, entenent aquesta com una conversa individual i col·lectiva («De la lectura a la conversación: textualidades, pantallas e inteligencia artificial»). Parla de la hibridació que suposa aquesta conversa davant del paper i davant les pantalles, també pel que fa a la convivència de codis i, per tant, de sentits, que fan que la lectura vagi de l’ull a l’oïda i viceversa. Així mateix, planteja l’impacte que tot això té sobre les pràctiques canòniques. 

Seguint l’ordre en què s’enllacen les quatre peces en la compilació, Rüdiger Wischenbart pren el relleu en segona posició. Aquest expert en el món del llibre centra el focus de la seva aportació en l’esglaó de les editorials i la transformació d’aquesta indústria («Por qué las pequeñas y medianas editoriales necesitan aprender nuevas prácticas –y por qué esto supone un gran reto–?»). Analitza com les petites i mitjanes editorials afronten el repte de la digitalització i la globalització. En aquest sentit, destaca la importància d’estratègies innovadores i d’adaptació al mercat digital com a resposta a les noves formes de producció i d’accés als continguts que es generen a través d’empreses emergents i nous models de negoci. 

El tercer bloc de contingut és a càrrec d’un grup d’investigadors compost per Adriaan van der Weel, André Schüller-Zwierlein, Anne Mangen i Miha Kovač. Aquest quartet porta el lector al fons de la lectura profunda i crítica, a través d’un discurs especialment significatiu, clar i contundent («¿Por qué es importante la lectura de alto nivel?»). Els autors d’aquesta peça coral emfatitzen la importància de desenvolupar les habilitats de nivell superior que fomenten el pensament crític, essencials per interpretar missatges i informacions complexes. 

Una lectura d’alt nivell que es propugna com a necessària en un món on el consum de textos fragmentats és cada vegada més comú i on la simplificació dels continguts sota criteris d’eficàcia i funcionalitat impera en molts contextos. En la mateixa línia, es fan crítiques als grups de pressió i a les actuacions dels gegants tecnològics, que afavoreixen i provoquen la vulnerabilitat de la societat, amb la conseqüent pèrdua de control social, polític i econòmic. Davant aquest predomini exclusiu d’una visió instrumental de la lectura com a eina per a la resolució de problemes i l’èxit a la vida, aquests quatre especialistes reclamen polítiques governamentals eficaces que contemplin la lectura en la seva dimensió integral i transformadora, no com una habilitat perifèrica. 

La darrera aportació la signa Michael Tamblyn, director executiu de Kobo Rakuten. Es tracta justament d’una intervenció de la qual s’extreu l’expressió que dona títol al conjunt de l’obra, El libro contra todo lo demás. El focus d’aquest quart text es tanca entorn de la competència i la gestió en la distribució i venda de llibres, donant protagonisme en aquest cas a l’esglaó de les llibreries («Tirar el dinero: oportunidades perdidas en el suministro de libros electrónicos»). El seu autor caracteritza l’exercici d’aquestes funcions de distribució i venda com una lluita contra el temps en el marc del paradigma de l’economia de l’atenció, la seva mercantilització i comercialització. En una mena de tancament del cercle, enllaça així aquesta peça final amb el plantejament de partida de l’article que encapçala l’obra. 

Des de la seva perspectiva particular, Tamblyn planteja un gran interrogant que també ressona en les parts anteriors de l’obra: «com podem aconseguir que algú llegeixi i continuï llegint malgrat totes les altres opcions que té a la seva disposició, opcions dirigides per mineria de dades i impulsades per algoritmes?» (p. 74). La resposta a aquesta qüestió passa per explorar noves relacions entre llibreters-editors i lectors, treballar braç a braç, aprendre noves pràctiques i aprofitar la informació i les dades que aquestes relacions generen. En aquest sentit, Michael Tamblyn destaca la rellevància d’una gestió eficaç de metadades bibliogràfiques i del màrqueting del llibre per a la visibilitat i l’èxit comercial de les obres en l’entorn digital. 

Aquests eixos esbossats són els que vertebren i donen sentit a la proposta de El libro contra todo lo demás, encara que al seu voltant afloren molts altres aspectes rellevants que afecten el sector del llibre i la lectura en el moment present. Al llarg de les pàgines d’aquesta obra es fa referència a les plataformes digitals, a la lectura multimodal i la seva incidència en el fet de llegir, als desafiaments de l’alfabetització digital, així com al paper de les biblioteques i la seva funció educadora perquè aquesta alfabetització digital no es redueixi al maneig tècnic de dispositius i no es deixi de banda la comprensió profunda i el pensament crític. 

En definitiva, cal destacar l’encert en la selecció d’aquestes quatre peces, ja que del diàleg que s’estableix entre elles es constitueix una conversa que dona ple sentit a l’obra. Una invitació, en definitiva, a la reflexió i a l’acció, de gran interès per a aquells que volen comprendre l’impacte de la digitalització en la lectura i en la funció dels diferents agents que constitueixen la cadena del llibre. La seva major fortalesa, la diversitat de perspectives des de les quals s’aborda el tema, que van des de l’anàlisi acadèmica fins a les estratègies comercials del sector editorial. 

Una compilació molt oportuna, els continguts de la qual resulten de màxima actualitat malgrat la diversitat de dates dels articles que la componen, encertadament recuperats per a la seva relectura, perquè com adverteixen els seus autors, el futur de la lectura no es pot deixar en mans d’interessos econòmics o vicissituds de l’avanç tecnològic.

 

Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).

Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó: un equipament nou, més lluny però molt proper

Enviat per Maite Comalat el Dc, 07/05/2025 - 12:00

Maite Comalat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)

Eli Ramírez
Biblioteca La Bòbila
L’Hospitalet de Llobregat

Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó. Carrer de la Verge de Montserrat, 49. 08880 Cubelles.

Aquesta vegada hem viatjat fins a Cubelles amb Rodalies de Renfe Catalunya, que no deixa de tenir el seu risc. Estem de sort i podem sortir amb el tren que havíem previst i tornem amb normalitat. Cal dir, però, que si haguéssim tingut algun entrebanc la visita a la biblioteca hauria compensat, perquè ens han fet una magnífica visita guiada que ens ha permès veure de primera mà l’edifici però, sobretot, conèixer un equip compromès i orgullós de la seva biblioteca. 

La biblioteca es va inaugurar el desembre de 2022 i, per tant, ja té una trajectòria en aquest nou edifici, que suposa el trasllat d’una biblioteca que prestava servei des del 1983 (més que ​​una biblioteca, era una sala de lectura que, amb els anys, s’havia quedat petita). La inauguració i el primer aniversari van suposar una festa per a la població de Cubelles, i hem volgut saber de primera mà com han estat aquests dos primers anys. 

Núria del Campo, que havia estat directora de la biblioteca de Vilafranca i que es va fer càrrec de la direcció de la biblioteca de Cubelles des de la seva inauguració ens explica, que "la ciutadania ha respost molt bé, ja que era un equipament molt esperat al municipi. Feia més d’una dècada que ja es parlava de la nova biblioteca i, fins i tot, s’havien vist plànols del futur projecte. Per això, un cop s’ha fet realitat, tothom l’ha acollida amb els braços oberts". I això es nota quan hi anem, perquè, tot i que no és l’hora punta, sí que hi ha usuaris que estudien, llegeixen o passen per la biblioteca per avisar que no podran assistir a alguna activitat. 

El projecte de la nova biblioteca ha estat de cuina lenta. Núria del Campo ens comenta "El primer projecte d’aquesta biblioteca es va presentar el 2011 i es va modificar el 2017, a causa de la retallada pressupostària que es va patir. La seva construcció es va iniciar el 2019 i es va acabar el 2021, tenint en compte l’aturada d’un temps a causa de la pandèmia. Un cop acabat l’edifici encara es va trigar un any a inaugurar-la, perquè les licitacions del mobiliari i els treballs finals de fusteria, senyalització, informàtica, etc., es van demorar més del previst inicialment". 

Ella va seguir el projecte entre 2011 i 2020, com a cap de zona de l’Alt Penedès i Garraf, càrrec des del qual va poder fer alguna aportació al projecte. ​​"Però és al juliol del 2022 quan accedeixo a la direcció d’aquesta biblioteca i, en aquest moment, em trobo amb l’edifici acabat i amb gran part del mobiliari col·locat. Faltava el mobiliari fet a mida (taulells, cabines individuals, cabines col·lectives i mobles expositors), el fons bibliogràfic, l’equipament informàtic i la retolació/senyalització. Al llarg de quatre mesos vaig poder treballar molt a prop dels arquitectes i altres professionals, i va ser molt interessant i necessari per a poder dissenyar millor alguns aspectes". Així i tot, confessa que hi ha coses que no es van poder preveure a temps i que, un cop la biblioteca s’ha posat en marxa, s’han detectat, com ara "un terra tècnic més silenciós, portes menys pesants, mobiliari a mida més resistent i cabines individuals per a teletreball". Nosaltres deixem constància que en determinades zones el terra fa un soroll que destorba i trenca la calma que es respira en algunes àrees de la biblioteca, però —tal com ens van comentar el dia de la visita— ja està en camí de solucionar-​​se. 

La biblioteca és un edifici de 1.770 metres quadrats que ofereixen als usuaris espais d’estudi, de lectura i trobada. Del Campo ens confirma que "el canvi més valorat ha estat l’espai, ja que l’antiga biblioteca era molt petita i fosca, en els baixos d’un edifici antic amb humitats, i ara és un espai lluminós i molt ampli. El que no ha agradat tant és la seva ubicació, ja que ha deixat d’estar al centre del casc antic del municipi i algunes persones es queixen que cau lluny, però al final la diferència són 10 minuts a peu (i si s’arriba en cotxe és molt fàcil d’aparcar)". I això fa que la biblioteca tingui usuaris vinguts d’altres llocs, de Vilanova per exemple, perquè la tenen a prop i s’hi pot aparcar.  

Al vestíbul —que comunica amb dos carrers i fa un efecte passadís— hi trobem la màquina autopréstec, les reserves, els cartells de totes les activitats i els llibres dels clubs de lectura. Tot plegat evidencia que "és una biblioteca amb un públic molt variat, des d’infants a joves i adolescents, passant per adults i gent gran", tot i que Núria del Campo afegeix que "potser caldria fer alguna acció amb persones migrades, però també en tenim i la valoren molt".

Al moment de la nostra visita, trobem al vestíbul una magnífica exposició Dones del món, d’Àngels Ferrer i Rovira, que mostra una col·lecció de fotografies de dones que es relacionen amb una novel·la. Aquesta i altres activitats demostren la bona sintonia de la biblioteca amb els usuaris i les entitats de Cubelles. La directora ens ho confirma "des del primer moment hem rebut moltes propostes de persones de Cubelles i comarca: des de voluntaris per a conduir clubs de lectura fins a artistes per a exposar la seva obra o professionals diversos que ofereixen els seus serveis (tallers, conferències, etc.). Les propostes les poden fer per escrit a la bústia de suggeriments o bé personalment a qualsevol persona de l’equip". El vestíbul és un espai molt viu on hi ha, per exemple, els exemplars dels clubs de lectura. Quan preguntem sobre el funcionament, descobrim un enfocament d’autogestió perquè —ens expliquen en David Màrquez, bibliotecari, i la Marga Rosell, tècnica auxiliar de la sala infantil— els clubs de lectura no funcionen amb inscripcions, sinó que és en el moment del préstec quan s’inscriuen automàticament. Això ha fet que la gestió sigui molt més senzilla, que els usuaris se sentin més compromesos i que el personal pugui dedicar aquesta estona d’apuntar i desapuntar a tasques de més valor. 

Però la biblioteca també s’ha fet ressò d’altres qüestions que preocupen els usuaris i que són representatives de la nostra societat i que fa que "s’hagin teixit nombroses aliances amb el territori. Amb el CAP de Cubelles, per exemple, s’ha col·laborat amb la cessió de l’espai de la biblioteca per a dur a terme un cicle de xerrades sobre nutrició saludable, amb l’associació literària Libertània cada mes presentem autors/es del territori, ens coordinem amb les regidories de medi ambient, joventut, ensenyament, turisme, igualtat, promoció econòmica i salut per a ampliar l’oferta formativa i cultural al municipi. També utilitzen l’espai de la biblioteca per a fer trobades mensuals el voluntariat per la llengua i l’associació artística CREA Cubelles. I s’ha acollit el programa LECXIT aportant l’espai i el fons bibliogràfic".

I en aquesta mateixa línia neixen els centres d’interès de la biblioteca, que "estan ubicats en un lloc estratègic de la biblioteca i ben senyalitzats i que han tingut molt bona acceptació i són força utilitzats"​​. Núria del Campo ens diu que fou una decisió que van prendre abans d’inaugurar la biblioteca, "decidim quin volem que sigui el nostre relat que ens diferenciï d’altres biblioteques. El fet de tenir l’Espai Natural del riu Foix ens encaixa molt bé amb tot el que està relacionat amb la cura del planeta (Petjada ecològica), i aprofitem per a crear un altre espai dedicat a la cura de les persones que l’habitem (Salut i benestar)". ​​​​I encaixa tan bé que la sala infantil està decorada amb animals de la fauna autòctona de la desembocadura del riu que no només li dona un toc diferenciador, sinó que és l’excusa per generar espais dedicats, per exemple, a l’abellerol.  

Finalment, tanquem l’entrevista amb una mirada de futur i demanem a la Núria com veu el procés d’adaptació de les biblioteques a les noves necessitats, i ella ens diu​​ "com a servei públic que som, ens hem d’adaptar al que les persones necessiten i esperen de nosaltres, i hem de poder donar-los una resposta, sempre que entri dins dels nostres valors i missió. Actualment, a les biblioteques se’ls continua demanant un espai de tranquil·litat i silenci, que molts cops entra en conflicte amb el paper social i cohesionador que també tenen. Trobar l’equilibri és l’objectiu, però per a aconseguir-ho necessitem biblioteques amb uns espais molt ben pensants i dissenyats, de manera que es pugui donar cabuda i benestar a tothom". Ens destaca algunes noves necessitats amb què s’han trobat, com la “d’espais individuals per a poder fer videotrucades o teletreballar", i reconeix que "no sempre es poden satisfer i que cal tenir en compte". 

Per acabar, llença unes recomanacions per a les persones que han d’entomar la direcció d’una nova biblioteca: "que intentin participar en el procés de la construcció i habilitació de l’equipament. No sempre és possible, però si es pot fer, ajuda molt a dissenyar els serveis de forma més idònia. I un cop inaugurada la biblioteca, recomano ser molt properes al territori, escoltar a les persones, a les institucions i entitats municipals, conèixer per a qui treballem, i construir aliances amb l’objectiu d’esdevenir un servei públic de qualitat". 

​​​Marxem de la biblioteca i enfilem el camí cap a l’estació del tren, hem aprofitat el temps i la visita, i només ens hem quedat amb les ganes de fer un cafè, perquè ni a la biblioteca ni pels voltants hem trobat cap lloc on fer-lo.  

 

Nota: Agraïm especialment la col·laboració imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya de Núria del Campo, directora de la Biblioteca, de David Màrquez, bibliotecari, i  Marga Rosell, tècnica auxiliar. 

© Imatges de Expertline.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS
OSZAR »